Publicado el marzo 8th, 2014 | por InOutRadio
0Ágora poética. 'Experimento'
LA BODA DESIGUAL
En la riqueza y en la pobreza
en la salud y en la enfermedad
hasta que la muerte los separe
dijo el cura en esa boda
convirtiendo en compromiso
la ilusión de los amantes.
El novio
sale orgulloso de la iglesia,
mira a los invitados al evento
con aire de triunfo,
gesto posesivo,
con imagen de hombre pleno.
La novia
cree vivir el despertar de cenicienta
flotando con el aura de los cuentos
que de pequeña
le leyeron en la cama
prometiéndole
un futuro novelesco.
Los sueños se fueron destejiendo
lentamente
desde aquel no puedo vivir sin ti
hasta el todo lo que me pasa es por tu culpa,
desde el primer signo del golpe
en su ojo amoratado
que se excusa con un te quiero demasiado
hasta el terror de la amada
frente a la cólera de su presunto esclavo.
A la novia-niña con su futuro incierto
arrancada del limbo donde anidaban sus sueños
nadie le advirtió que iba del brazo
de quien sería su privado carcelero
en la riqueza y en la pobreza
en la salud y en la enfermedad
hasta que la muerte de ella los separe.
CLAUDIA TRUZZOLI
LA BODA DESIGUAL
En la riquesa i en la pobresa
en la salut i en la malaltia
fins que la mort els separi
va dir el capellà en aquella boda
convertint en compromís
la il·lusió dels amants.
El nuvi
surt orgullós de l’esglesia,
mira als convidats a la festa
amb aire de triomf,
gest possessiu,
amb l’imatge d’un home complet.
La núvia
desperta del somni de ventafocs
atrapada als llimbs dels contes
que de petita
li explicaren al llit.
Els somnis es van desembolcallant
lentament
des del no puc viure sense tu
fins tot el què em passa és culpa teva,
des del primer senyal del cop
en el seu ull morat
que s’excusa amb un t’estimo massa
fins el terror de l’estimada
davant la còlera del seu pressumpte esclau.
La núvia-infant amb un futur incert
arrencada dels llimbs on niaven els seus somnis
ningú no va advertir-la que anava de bracet
de qui seria el seu carceller privat
en la riquesa i en la pobresa
en la salut i en la malaltia
fins que la mort d’ella els separi.
CLAUDIA TRUZZOLI, traducción de ANNA COMAS
DE LA DONA
Una dona sola,
Qui és?
Algú que plora,
I s’eixuga els ulls en la foscor
Del silenci.
Algú que treballa,
I és creu obligada a veure la feina,
A cada racó per on passa;
En cada persona a la que estima.
Algú que camina,
Guiant els que no saben mirar;
Darrera dels que creuen
Que tot ho manen,
Que tot ho saben,
Que tot ho posseeixen.
Algú que estima,
Més enllà de la lògica
De les coses que són;
Més a prop del dolor amagat,
Que mai no veu la llum.
Algú que és,
Sense ser,
A qui no se la veu,
Si nó crida.
Algú que no es té,
Sinó a ella mateixa.
Algu que no té,
Sinó que dóna.
Algú que nodreix i cura,
Sense demanar permís,
Que sempre hi és,
Extesa per arreu,
Mar de vida, mar de llàgrimes,
Mar de dona entre les dones.
DE LA MUJER
Una mujer sola,
¿quién es?
Alguien que llora
y se seca los ojos en la oscuridad
del silencio.
Alguien que trabaja
y se cree obligada al esfuerzo
en cada rincón por el que pasa,
en cada persona a la que estima.
Alguien que camina
guiando a los que no saben mirar,
detrás de los que creen
que todo lo saben,
que todo lo poseen.
Alguien que estima,
más allá de la lógica
de las cosas que son,
más cerca del dolor oculto
que nunca ve la luz.
Alguien que es
sin ser reconocida
a quien no se la ve
si no grita.
Alguien que no tiene
sino a ella misma,
alguien que no tiene
sino que se ofrece.
Alguien que nutre y cuida
sin que se lo pidan
que siempre está
proyectada por doquier,
mar de vida, mar de lágrimas
mar de mujer entre mujeres.
ANNA COMAS
Traducción con licencias y con cariño, de CLAUDIA TRUZZOLI
METZINA
(Declaració contra qualsevol forma de violència de gènere)
La rata de claveguera
no pot desviar el cap de la brutícia.
Acomodada, no troba
-ni busca, de fet-
el mitjà per surar a la superfície.
L’escorpí gegant secunda en tot la natura:
malda per clavar a un altre el seu verí.
El vampir s’oculta un temps
-i surt de nit-
per atacar amb més contundència i precisió.
L’escurçó negre belluga a distància,
mou les peces i espera el moment.
Tan a prop de la perversitat
d’un home malaltís...
En no poder-me clavar ganivetada,
ignominiosament
voldria arrabassar-me
biografia i patrimoni.
La sangonera és tan viscosa avui
com el dia dela Creació;
no ha perdut el costum de xuclar-nos la sang
-si pot.
El serpent encara s’arrossega...
No recorda que, per més que sotgi el meu taló,
jo, dona, tinc eines suficients per esclafar-li el cap.
Aquest rèptil envellit hauria de saber
que mai no trobarà ni una llivanya
per on esmicolar-me la innocència.
Tots, ell: la carronya que vol imposar-se al preu que sigui.
I jo, com una Antígona, encara resistent.
MONTSERRAT GALLART
VENENO
(Declaración contra cualquier forma de violencia de género)
La rata de alcantarilla
no puede desviar la cabeza de los detritus.
Acomodada, no encuentra
-ni busca, de hecho-
la manera de subir a la superficie.
El escorpión gigante secunda en todo a la naturaleza:
se afana por inocular su veneno a otros.
El vampiro se oculta un tiempo
-y sale de noche-
para atacar con más contundencia y precisión.
La víbora negra serpentea a distancia,
mueve ficha y espera el momento.
tan próxima a la perversidad
de un hombre enfermo...
Al no poder asestarme la cuchillada,
ignominiosamente
quisiera arrebatarme
biografía y patrimonio.
La sanguijuela es tan viscosa hoy
como el dia de la Creación;
no ha perdido el hábito de chuparnos la sangre
-si puede.
La serpiente todavía se arrastra...
No recuerda que, por más que acecha mi talón,
yo, mujer, tengo recursos suficientes para aplastarle la cabeza.
Este reptil envejecido debería saber
que nunca encontrará una fisura
por donde entrar a destrozarme la inocencia.
Todos, él: la carroña que quiere imponerse a cualquier precio.
Yo, como una Antígona, todavía resistiendo.
MONTSERRAT GALLART, traducción de VIKY FRÍAS
LETANÍA PARA RECITAR EL 8 DE MARZO
Mujeres esclavizadas
prostituidas
despreciadas
silenciadas
maltratadas
Cárceles de sentimientos
depósitos de sensibilidad cercenados
amores derrochados
pensamientos prohibidos.
Mujeres de aguja e hilo
reinas del hogar
mujeres amantes
cocineras
Mujeres sanadoras
hadas
brujas buenas y malas.
Mujeres sabias
ricas
científicas
escritoras
Mujeres escaparates de moda
Mujeres de tacón alto
Mujeres subidas a los altares
Mujeres cubiertas de velos
Mujeres de la tierra y del cielo
Luchad con nosotras.
VIKY FRÍAS
LLETANIA PER A SER RECITADA EL 8 DE MARÇ
Dones esclavitzades
prostituïdes
menystingudes
silenciades
maltractades
assassinades…
Creeu amb nosaltres!
Presons de sentiments,
retrinxats dipòsits de sensibilitat,
d´amors malversats
de pensaments prohibits.
Dones d´agulla i fil,
cuineres,
reines de la llar,
dones amants,
mares,
germanes nostres totes...
Parleu amb nosaltres!
Dones sanadores,
fades,
bruixes bones y dolentes.
Dones sàvies,
riques,
escriptores,
científiques
guanyadores…
Governeu amb nosaltres!
Dones aparadors de moda,
dones de taló alt,
dones elevades als altars,
dones cobertes de vels,
dones de terra i de cel,
creeu amb nosaltres!,
parleu amb nosaltres!,
treballeu amb nosaltres!,
lluiteu amb nosaltres!
MONTSE GALLART (Variació sobre un tema de VIKY FRÍAS)