Síguenos en:

General

Publicado el noviembre 24th, 2019 | por (Admin) Ana Satchi

0

Manifest 25N 2019

FacebookTwitterWhatsAppTelegramCompartir

DAVANT LES VIOLÈNCIES MASCLISTES: AUTOORGANITZACIÓ FEMINISTA

Des de Novembre Feminista de Ca la Dona i amb el suport de moltes altres organitzacions feministes i moviments socials recolzem  totes les iniciatives i accions que s’estan duent a terme als nostres carrers, barris, pobles, ciutats com a resposta a totes les violències masclistes. I és per aquest motiu que:

Volem  expressar  el  nostre  més  enèrgic  rebuig   davant les  violències masclistes i   les   seves   diverses   expressions que ens colpegen la vida a totes i que continuen imparables.

Les violacions, les agressions sexuals, l’assetjament, els feminicidis, ja siguin a casa, al carrer, a l’escola, a la feina,  a internet, a les institucions, o en grups religiosos, socials, políticsno són fets aïllats sinó que responen a un mandat patriarcal basat en les desiguals relacions de poder existents.  Els violadors, assetjadors, agressors i assassins són homes, independentment del seu origen, procedència, edat, classe social, nivell acadèmic o de quina  sigui  la  seva  relació  amb  les dones. Les arrels de la violència masclista cal buscar-les i analitzar-les des de  la perspectiva del poder d’apropiació del cos i les vides de les dones, lesbianes i trans per part dels homes, en tant que conquesta i forma de dominació.

Cal tenir en  compte  també que les  violències  patriarcals ens afecten a totes – dones, lesbianes i trans – de formadiferent en funció de múltiples factors: racisme, estatus migratori, edat, situació socioeconòmica i familiar; treball assalariat, treball de la llar, treball sexual, maternitat-nomaternitat, diversitat funcional física, psíquica o sensorial, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, etc.  Si  es nega  aquesta  diversitat,  esdevenen invisibles les seves necessitats específiques davant les violències, tant pel que fa a les respostes com a les mesures que permeten prevenir-les.

Totes   les  dones, lesbianes i trans    han  de   veure  reconeguts tots els seus drets i els han de poder exercir plenament. Exigim derogar la llei d’estrangeria de manera que totes les dones, lesbianes i trans  migrades tinguin garantits els seus drets com a persones, incloent-hi drets socials com el dret a la salut, al treball i a l‘habitatge, condicions bàsiques perquè puguin sortir de relacions abusives i en conseqüència es garanteixi la seva seguretat jurídica i protecció quan denunciïn violències masclistes.

Volem compartir la nostra indignació  per les  respostes que es donen  des de  les institucions públiques tant a nivell estatal, com autonòmic i local. Denunciem els sistemàtics incompliments de les seves obligacions en relació a la prevenció i a l’educació, les retallades, la insuficiència dels recursos existents, la manca de circuits d‘abordatge integral de les violències i de formació de professionals, el persistent biaix patriarcal de la justícia, la insistència de determinats grups polítics a negar les violències masclistes, que fins i tot arriba al control i persecució de treballadores que donen atenció a dones supervivents, etc.

Exigim la responsabilitat política que posi l’accent en la prevenció de les violències i la recuperació de les dones, lesbianes i trans que les han viscudes. A vegades les violències masclistes i el rebuig social que generen són utilitzades per a enfortir discursos i polítiques merament policials i punitives. Aquestes mesures no serveixen  si no es complementen amb accions per una educació afectiva  i  sexual  que posi el focus en canviar el model  de  masculinitat  imperant,  que  inclogui,  sense estereotips,  les  diversitats  sexuals  i les  diferents  identitats  i expressions de gènere. Cal formar els nens, les nenes, adolescents i joves contra les masculinitats violentes, possessives i dominants. Cal  excloure  els  tòpics  de  l’amor  tòxic-romàntic  i  cal  fer  possible el desenvolupament de tot el nostre potencial personal. Cal que aquesta prevenció  també inclogui mesures dirigides als homes: en relació a l’expressió de les emocions, i basades en el reconeixement personal, en l’empatia,  l’afectivitat, i control.

Denunciem també la manca d’ una adequada protecció a la integritat i la llibertat d’expressió davant els atacs masclistes a en els espais virtuals, que tenen per objectiu anular la participació socio-política de les dones, lesbianes i trans, i que són una forma més de violència patriarcal.

En les violències masclistes, els mitjans de comunicació hi tenen una important responsabilitat social, responsabilitat que obliden quan presenten la informació sobre aquestes  violències  de  manera  irresponsable, esbiaixada, insuficient i victimista,  des  de la morbositat, el sensacionalisme i sense aprofundir en les seves arrels ni en  la forma d’abordar-les.

Denunciem que sovint els mitjans estigmatitzen determinats agressors; veiem  com els homes blancs, occidentals i  amb poder socioeconòmic,  polític, militar o religiós gaudeixen de  la impunitat que  els  dóna  la seva posició  i  com estigmatitzen també les dones agredides pel seu origen o procedència, mentre que minimitzen o fins i tot silencien les violències sexuals exercides durant anys en el  sí d’institucions com ara l’església catòlica.

Així mateix, exigim un sistema d’abordatge integral i de justícia que posi en el centre les necessitats de les dones, lesbianes i trans  que han viscut violències masclistes i  la seva recuperació. No   callarem   i   continuarem   denunciant   i   expressant   el   nostre rebuig a un sistema judicial inoperant, que revictimitza i fins i tot criminalitza les dones, i les decisions judicials que neguen sistemàticament la gravetat de les violències masclistes  contra totes ellesCridem ben fort que la justícia és patriarcal i no pararem fins aconseguir canviar-la.

L’actual sistema de justícia i la violència dels cossos policials criminalitzen i estigmatitzen qualsevol persona que sigui dissident o desobedient agreujant-se en el cas de les dones, lesbianes i trans,  saltant-se la presumpció d’innocència perquè ens volen submises i obedients, responent a la simbologia judicial patriarcal tal com ho estem vivint aquests darrers mesos a Catalunya on seguim compromeses en la defensa la democràcia i les llibertats,. Cridem ben fort “No a la llei Mordassa”, “Llibertat per les preses politiques i per totes les dones injustament preses i/o represaliades”. Dones lliures en territoris lliures!.

Els moviments feministes, amb les seves diversitats i diferències, des de fa anys, no sense grans dificultats, estem treballant per a fer visible aquesta violència estructural. No només ens hem manifestat als carrers,  sinó  que també sempre ens hem esforçat a presentar propostes feministes per al seu abordatge integral, a donar respostes, a crear nous espais de suport i informació, etc.

Manifestem el nostre rebuig a les recomanacions “d’una política de la por” vers les dones  i  la seva seguretat,  com  si es tractés d’un  estat  d’emergència. Estem en un moment  d’autodefensa, autoorganització i alerta feminista davant d’aquestes violències. Les multitudinàries manifestacions dels últims 25N i 8M, i la capacitat de resposta al carrer  sempre que hi ha una situació de violència masclista, dóna la mesura del grau d’apoderament de les dones i del seu exercici de les llibertats.

Ens   manifestem   a   favor  de  l’autoorganització i l’autodefensa feminista per a contrarestar  el missatge de la por que ens volen inocular en els nostres cossos, perquè  ens  voldrien, una altra vegada, submises i tancades en l’àmbit privat.

Hem decidit que mai més no ens sentirem culpables ni avergonyides per  la  violència rebuda. Som moltes soscavant, denunciant i lluitant per a canviar aquest ordre patriarcal, capitalista, racista i colonial.

Ens mantindrem sempre juntes, amb les amigues, germanes, mares, filles, amants i veïnes, amb les companyes de classe, de feina, amb les companyes de vagó al tren, amb el col·lectiu de dones del poble, o del barri.

VOLEM EXPRESSAR també la nostra solidaritat i suport a les dones que en aquests moments lluiten per la defensa dels seus drets i els dels seus pobles, per una vida digna de ser viscuda a Rojava, a l’Equador, a Xile, al Líban, a Haití, a Algèria, a Palestina …

Preparem-nos des d’ara per un 25N amb una resposta, contundent, forta i  multitudinària

Juntes i valentes, fem una xarxa sòlida de sororitat global!

Volem caminar segures de nit i de dia!

Totes juntes som i serem més fortes !

La nostra seguretat és l’autoorganització i l’autodefensa feminista!

La nostra complicitat és la nostra seguretat!

Tags: ,


Acerca de la autora

Soy una mujer inquieta por definición, divertida, sociable, agradable, feliz, un poco harta de los clichés y las formas establecidas. Ya hace más de 10 años que me subí al rollo este del podcast, que ahora se ha puesto tan de moda. Enamorada de la radio y sus derivadas, del sonido, de las voces y de lo que me hace volar. Intento dirigir esta bonita propuesta de radio-podcast sáfico y hacer entre todas un lugar mucho más bonito.



Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

He leído y acepto el Aviso Legal y la Política de Privacidad

Ir al principio ↑