Publicado el octubre 14th, 2014 | por InOutRadio
2Artisteando: Cinepioneres, seminari sobre les pioneres del cinema a Ca La Dona, a càrrec de Nadia Pizzutti
Nadia Puzzutti nos habla de todo lo que va a pasar en el seminario, que no es poco Isabel Franc es quién traduce, que tampco es poco!
La presència de les dones en el cinema, des de la direcció fins la interpretació i del guió al muntatge va ser massiva i molt significativa a Europa i als Estats Units fins l’any 1930. Amb l’rribada del so, quan el cine se va convertir en industria, les dones van ser relegades, durant molt de temps, al paper de “stars” o a posicions subordinades.
La primera directora i productora va ser Alice Guy, més tard arribaren les nord-americanes Lois Weber i Dorothy Arzner, l’alemanya Lotte Reiniger; Germaine Dulac, una altra francesa, les soviètiques Esfir Shub i Olga Preobrezhinskaya, les italianes Elvira Notari i Lea Giunchi i moltes altres. Algunes d’elles va estar actives des dels inicis del cinema, quan les dones ni tan sols tenien dret a votar. Tot i així, son pràcticament desconegudes, no reconegudes o estan oblidades. No totes es declararen feministes, però moltes posaven una mirada femenina en el seu treball i totes van aconseguir crear un paper original e independent dins els codis cinematogràfics i, sovint, fora del sistema dels grans estudis.
Cinepioneres proposa omplir aquest buit de la memòria mostrant el seu extraordinari treball.
PROGRAMA
1) ALICE GUY, LA PRIMERA (1873-1968)
*8 curts i cortíssims: La fée aux choux (la fada de les cols) 1897 de 56”, Ballet Libella 1897 42”, Au bal de Flore/Les fredaines de Pierrette 1900 4’, Une femme collante (Una dona enganxifosa) 1906 3’, Madame a des envies (La senyora els seus capricis) 1906 4:42”, Les résultats du féminisme (Les conseqüències del feminisme) 1906 7’ , Le piano irrésistible (El piano irresistible) 1906 5’, Le matelas épileptique (El matalàs epilèptic), 1906 9'30”
2) DIVAS Y NO DIVAS ENTRE EUROPA Y USA
*curts i seqüències de Lois Weber (Hypocrites,1915 4') Asta Nielsen (Afgrunden,1910 3'; Zapatas Bande,1914 3’; Hamlet,1921 4'45”), Lotte Reiniger (Carmen,1933, 4’), Musidora (actriz, serial Les Vampires,1915 2’45”),Olga Preobrazhenskaya (Les dones de Ryazan, 1927 4'), Yelizaveta Svilova (muntatge de L’home de la càmera-D.Vertov, 1929 4’20”),
3) DOROTHY ARZNER, LA MUJER QUE DESAFIÓ HOLLYWOOD
*Seqüència de “Dance, Girl, Dance” (Balla, noieta, balla), 1940 2’20”.
4) GERMAINE DULAC, LA VANGUARDIAFEMINISTA
*Extracte de ‘La coquille et le clergyman’ (La petxina y el sacerdot), 1927 5’, Thèmes et variations, 1928 2’
6) LA CARGA DE LAS ITALIANAS
*Fragment de 'Cenere' (Cendra) 1916, 3' de Eleonora Duse i curtmetratge ‘Lea e il gomitolo’ (Lea y l’oblit) de Lea Giunchi 1913 4’47”.
Nadia Pizzuti
De origen franco-italiano, nació en Roma donde vive de forma estable desde hace años y tras largas peregrinaciones por Europa y por el mundo. Es periodista, escritora y cineasta. De 1997 a 2000 dirigió la sede de la agencia ANSA en Teherán. Fue la primera mujer corresponsal de la prensa internacional en ser acreditada en el Irán post-revolucionario. Es autora del libro Mille e un giorno con gli ayatollah (Datanews, 2002) y coautora de Jeunesse d'Iran, les voix du changement, publicado en la editorial francesa Autrement (2001). En los años 90 escribió y realizó diversos cortometrajes con el grupo de artistas de video Una volta per tutte, entre ellos destaca Vicine di casa, dedicado a las mujeres de la ex Yugoslavia.
A partir de la aparición de Il giardino di Shahrzad, de Vida (Il dito e la luna 2006), se ha implicado en la promoción de este libro junto con activistas iraníes, aportando sus conocimientos sobre el lesbianismo en Irán. De espíritu alegre y dicharachero, Nadia es una gran comunicadora y una experta en el tema prpuesto.
Amica nostra Angela és la seva darrera producció cinematogràfica, un documental sobre la figura de la filósofa napolitana Angela Putino.
17/10/2014 - Es la primera vegada que us escolto. Aquesta entrevista es molt interessant: he apres unes quantes coses noves i he comencat a fer una mica de recerca. Alguns films es poden veure a Youtube. Pel que fa a "La coquille et le clergyman" de Germaine Du Lac vaig tenir el privilegi d'atendre a una projeccio especial amb musivca en viu al Hyde Park Piture House a Leeds fa uns treas anys. 🙂
Roser, moltes gràcies pel teu comentari li traslladarem a la Nadia Pizzuti.